3.CONCLUSIÓ

Una cop realitzada la recerca, usant com a recursos, especialistes del ball flamenc i les nostres pròpies experiències, podem arribar a una conclusió general i per tant, a una resposta a la nostra pregunta inicial de si tècnicament és diferent el ball de Carmen Amaya i Sara Baras.

Sabem que les nostres artistes del Projecte de Recerca tenen diferències tècniques importants  i en el ball, fet que es pot argumentar per les clares diferències biogràfiques personals.

El primer que hem de dir és que les ballarines procedeixen de zones força allunyades entre elles i amb molts costums diferents. Això, pensem, és un clar indicador que tindran trets característics diferenciadors en el seu art i en la manera d’expressar-se. A la vegada el fet que hagin nascut en èpoques distintes ens mostra les maneres de pensar de llavors i les que  s’estableixen actualment, clarament divergents. La situació social que ha envoltat cada artista ha creat en elles una manera de ser i estar diferent.

 La mentalitat afecta a la manera de ballar i d’expressar-se segons hem pogut veure en la nostra recerca, per tant, traiem una primera conclusió, l’ambient social crea diferències destacades entre Sara Baras i Carmen Amaya en el desenvolupament del seu ball.

No podem entendre l’expressió de Carmen Amaya  sense conèixer la seva biografia i les circumstàncies en les quals va evolucionar el seu ball. Com a primer tret diferenciador sabem que l’artista ballava des dels sis anys i ho feia per necessitat ja que el nivell adquisitiu familiar era precari. Com a conseqüència la seva educació no va ser reglada, per què simplement no podia anar a l’escola. A tot això s’hi afegeix la guerra civil i un exili a Sud Amèrica. Totes aquestes vivències li van macar i definir el seu estil de ball.

Així doncs, es pot entendre la duresa en els moviments i el sentiment passional més enllà de la tècnica.

En l’altre extrem trobaríem a Sara Baras. Exemple de “bailaora” regida per uns estudis especialitzats en la tècnica del ball flamenc. Ella ha viscut una època amb unes condicions i ambient social que han afavorit un molt bon desenvolupament de les seves qualitats, tot afavorint i valorant els recursos tècnics.

Sara Pereira Baras va iniciar-se no per necessitat sinó per vocació amb una educació artística a l’escola de ball de la seva mare,que va portar-la a guanyar premis i a expandir poc a poc el seu èxit per tot el món, encara vigent.

 Des de l’escenari ens transmet una tècnica de l’art flamenc gairebé perfecte amb  coreografies molt treballades. En els seus moviments podem captar les seves vivències, amb tots els trets característics que marquen el seu art i la seva manera d’expressar-se.

Hem trobat un fet que remarca la diferència entre les dues “bailaoras”. No és el fet que més destaqui però és clau en el moment de fer evident les diferències.

Com anteriorment hem dit, Carmen Amaya no té una tècnica acadèmica i per tant  a l’hora de ballar és molt espontània i improvisadora.

Aquesta característica no hi és tant evident en el ball de Sara Baras. Aquesta és més tècnica a l’hora d’expressar-se i en els seus espectacles no es fan visibles les improvisacions. Tot està controlat en les coreografies, també els moments d’ improvisació estan marcats. 

Com a conclusió d’aquestes observacions, podem afirmar que Sara Baras actua en grup, fent coreografies col·lectives on la improvisació no és la base del conjunt, cosa que en el cas de Carmen Amaya no tenim constància, però creiem que és gairebé impossible ja que el seu perfil no és l’adequat per aquest tipus d’espectacle.

Així doncs, la nostra conclusió final corrobora la nostra primera hipòtesi inicial, existeixen diferencies tècniques entre Carmen Amaya i Sara Baras.