 |
| Carmen Amaya |
 |
| Sara Baras |
dissabte, 26 de maig del 2012
dijous, 24 de maig del 2012
1. INTRODUCCIÓ
L'apartat d'introducció reflecteix tot els propòsits que tenim davant aquest interesant projecte desde l'inici de curs. Ens basem en els motius i objectius personals i apart hem introduït uns primers ítems sobre el nostre tema; el flamenc ( els pals i una comparació entre les nostres "bailaoras").
1.1 MOTIUS DE L’ELECCIÓ DEL TEMA
Els motius de l'elecció del tema es basen en la
nostra experiència personal. Hem escollit aquest tema perquè les tres
integrants del grup tenim relació amb el món del ball des de molt petites. Les
tres practiquem aquest tipus de ball i pensem que és una bona manera de
expressar-se i desfogar-se de tot per crear art.
Les membres del grup ens movem en aquest ambient
de dansa espanyola, podem dir, que ens fascina tot el món del flamenc,
incloent-hi: música, cant, vestits, espectacles, ambient andalús, etc...
A més, tenim familiars de procedència andalusa que
ens han anat marcant el nostre interès pel flamenc, sobretot la nostra
generació d'avis que en algun dels nostres casos són originaris de pobles
d'Andalusia. Pensem que tenim recursos personals per treballar bé aquest àmbit,
ja que dominen la tècnica i ens agradaria analitzar el ball de dues artistes
representatives de la historia del ball flamenc a Espanya com són Carmen Amaya
i Sara Baras.
1.2 OBJECTIUS GENERALS
Volem acabar aquest treball sabent que hem après a
buscar informació adequada i de bona qualitat,
per així poder-la contrastar. Ens interessaria saber analitzar les dades
adquirides ja que moltes vegades llegim sense entendre el significat ple. En
aquest treball voldríem fer un
qüestionari que ens pogués donar dades aplicables al projecte, per així tenir
una experiència per a nous projectes de més dificultat. També volem adquirir
totes les habilitats necessàries per posar en pràctica l'exposició, així com
mostrar una bona coordinació en el treball en grup. Voldríem aconseguir
pràctica a l'hora de saber esquematitzar per donar una bona informació al
públic en el Power Point. Finalment per una altra banda tenim el treball
escrit, que ens forçarà a millorar la nostra ortografia i el nostre vocabulari
d'aquest àmbit amb vocables nous.
1.3 OBJECTIUS ESPECÍFICS
L'objectiu d'aquest treball és fàcil, volem
aprendre a analitzar la tècnica del ball flamenc. Una bona manera n'és fer una
comparació entre dos grans figures del flamenc, com ho són Carmen Amaya i Sara
Baras. El fet d'escollir aquestes “bailaoras” en la nostra recerca ens permetrà
apropar-nos de manera més professional a aquest món, saber diferenciar les
tècniques de ball en actuacions, fet que actualment nosaltres no dominem. Per
això, també voldríem poder capturar instantànies d'actuacions de les artistes i
poder comparar els elements variants de la tècnica que caracteritzen a cada
ballarina. Com a objectiu més prometedor del nostre projecte seria el poder contactar amb una de les artistes via e- mail o personalment (evidentment, Sara Baras ja que Carmen Amaya és morta), per aquest motiu voldriem aprendre a fer
una molt bona entrevista ja que seria una gran font d'informació per a nosaltres i a més, una molt
bona experiència personal.
Per acabar, aprofundir en el nostre coneixement del món del flamenc seria la nostra finalitat general del projecte.
Per acabar, aprofundir en el nostre coneixement del món del flamenc seria la nostra finalitat general del projecte.
1.4 HIPÒTESI
Nosaltres pensem que en aquestes dues figures del
ball flamenc trobarem diferències en la seva tècnica ja que no són de la
mateixa època, això fa que ballin de manera distinta. A més, la seva
procedència i orígens fa que cada una tingui una manera diferent d'actuar i
d'interpretar el flamenc.
1.5 METODOLOGIA DE RECERCA
Partint de la nostra experiència dins del món de
les acadèmies de ball ens proposem entrevistar a les professionals i docents
sobre les tècniques de ball.
A més, extraurem informació de diferents materials
audiovisuals publicats de les artistes proposades. Sara Baras i Carmen Amaya i
establiríem les principals coincidències i diferències per poder construir el
cos del treball.
Finalment anirem a la biblioteca "Ramon Alòs-Moner" de Barcelona, especialitzada
en flamenc i que compta amb un fons específic de material audiovisual i bibliogràfic, on buscarem tota la documentació possible referent a la història del ball flamenc i
la tècnica de les dues “ bailaoras”, per tenir una bona fonamentació teòrica on recolzar el nostre treball.
 |
| Carmen Amaya |
 |
| Sara Baras (espectacle: "A fuego lento") |
1.6 ELS PALS MÉS DESTACATS DEL FLAMENC
Quan parlem del pal del flamenc ens referim al
gènere musical del flamenc. Hi ha molts tipus de pals. La diferència més
destacada entre els pals del flamenc és el compàs. Cada pal té diferent ritme
de cant i de so.
-Seguiriya: Estructuralment es compon de quatre versos. Una
forma menys extensa és l'estructura 6-11-6, en la qual rima el primer amb el
tercer, i es repeteix usualment el segon vers en cantar.
Existeixen diferents espècies de seguiriyas
associades a l'estil d'un “cantaor” en particular que presenten cadascuna les
seves variants estilístiques més o menys acusa de per la personalitat de l'
intèrpret.
 |
| Vestuari Seguiriya |
-Fandango: La seva mètrica és molt popular respon a un
compàs de 3x4. Els diferents tipus de “rasgueo” en el fandango de Huelva i en
els “abandolaos” presenten nombroses variants locals.
 |
| Vestuari Fandango |
-Tangos: És un pal flamenc amb cobla, de tres o quatre versos. Està considerat com
un dels estils bàsics del flamenc, el compàs de 3x4.
 |
| Vestuari Tangos (Sara Baras) |
-Tanguillo: Abans els tangos es realitzava sobre un compàs de
6x8, trobant-se més emparentat amb el que avui coneixem per tanguillo de Cadis.
 |
| Vestuari Tanguillo (Sara Baras) |
-Sevillanes: Són un cant i ball típic de Sevilla. Que es canten i es ballen en les diferents dies que se celebren per tota la regió andalusa, sobretot a la Feria d'Abril de Sevilla i també en el “romiage” de la Rosada. Existeixen diferents tipus de sevillanes: boleras, flamenques i les clàssiques que són les que es solen ballar a les feries. El seu compàs és de 3x4, és a dir, de tres temps.
 |
| Vestuari Sevillanas |
-Soleá: És una combinació mètrica pròpia de la lírica popular andalusa, composta
per tres versos.
 |
| Vestuari Soleá |
-Bulerías: Són el pal flamenc més típic de Jérez de la
Frontera, generalment de tres o quatre versos.
 |
| Vestuari Bulerías |
-Alegrias: Són un cant de festa flamenc que forma part del
grup de les “cantiñes”, que són els càntics de Cadis per excel·lència. La seva
cobla o estrofa sol ser de quatre versos octosíl·labs o ser l'estrofa que rep
aquest mateix nom: alegria. La seva melodia és de caràcter festiu i incita a
ballar. El seu ritme està condicionat per la mètrica del compàs de la soleá,
però es diferencia de la soleá en què el seu temps és molt més ràpid.
 |
| Vesturari Alegrias (Carmen Amaya) |
-Rumba: Els instruments principals per tocar una rumba flamenca són els palmells,
el calaix, la guitarra flamenca i les castanyoles. El compàs de la rumba és
binari.
 |
| Vestuari Rumba |
-Garrotín: És una forma del cant flamenc, procedent del folklore asturià que
utilitza el compàs binari 2x4.
 |
| Vestuari Garrotín |
-Guajira: És un cant d'anada i tornada, la seva procedència és de Cuba. Té un compàs de 6x8 amb un de 3x4, encara que amb els accents ben marcats i sense el silenci en la primera part característic de les soleás.
 |
| Vestuari Guajira |
1.7 PRIMERS ÍTEMS
Per comparar les dues figures escollides (Carmen
Amaya i Sara Baras), visualitzarem els vídeos de cada una, i llavors, de
l'observació extraurem les diferencies i les semblances.
1.7.1 -Col·locació del cos: És el primer que es veu quan una persona
balla.
La col·locació del cos és molt important ja que si
estàs mal col·locada, no tindràs la mateixa
disposició a l'hora de ballar. Sara Baras està molt dreta i estirada,
per contra Carmen Amaya esta inclinada cap al davant i molt més recollida.
 |
| Col·locació del cos (Carmen Amaya) |
 |
| Col·locació del cos (Sara Baras) |
1.7.2 -Zapateado: Hi ha maneres diferents de “zapatear”, algunes són correctes i altres no, per exemple: pots “zapatear” amb les cames molt flexionades o més estirades, amb els peus separats o més junts, una elevació desmesurada o una mica més controlada, com més normal, però l'elevació de Carmen Amaya és més desmesurada a l'hora de realitzar un “zapateado”
 |
| "Zapateado" (Carmen Amaya) |
 |
| "Zapateado" (Sara Baras) |
1.7.3 -Braços i braceig: Poden ser molt diferents, és una cosa més personal, poden ser rodons, controlats o allargats, més ràpids o més lents, segons el pas, la música o el compàs. Els braços de Carmen Amaya són molt petits, rodons, ràpids i Sara Baras al contrari: llargs i lents.
 |
| Braços (Carmen Amaya) |
 |
| Braços (Sara Baras) |
1.7.4 -Canells: Són molt importants també . Per tenir una mà
bonica has de practicar molt, perquè és en el que et fixes més i el que entra
pels ulls. Sara Baras fa tota la torsió i els dits molt llargs i Carmen Amaya
fa una torsió més reduïda i els dits són més tancats
 |
| Canells (Carmen Amaya) |
 |
| Canells (Sara Baras) |
2.COS DEL TREBALL
Explicarem els fets històrics que envolten cada "bailaora" : L'Espanya dels 40 i dels 90, i us mostrarem la biografia de cadauna.
2.1 EL FLAMENC
El
flamenc neix de la necessitat d’expressió del poble gitano andalús.
 |
| Gitanos, segle XIX |
Les
primeres lleis d’aquest art jove es van començar a establir a meitat del s.
XIX, però els primers fets històrics del flamenc daten de finals del s. XIX on es reprodueixen
escrits de la vida popular andalusa.
La
seva evolució es veu afectada en major o menor mesura, per influencies dels
principis dansaires d’altres modalitats i a la vegada, per la gran diferencia
en l’establiment de les lleis i els codis del ball flamenc a tota la resta.
Les
lleis i els codis s’enfoquen a partir del fet flamenc o moment on s’uneixen els
tres elements; cant, ball, toc, per donar forma al ball.
Tècnica
:
La
tècnica del flamenc és única i diferent. No segueix una metodologia ni un
vocabulari fixa. Es basa en la expressió liberal dels sentiments del propi
“bailaor o bailaora”. No es pot comparar amb altres balls. Es deu per exemple a
la manera d’utilitzar el cos o simplement les peculiaritats que comporta el fet
flamenc.
"Hecho flamenco"
"Hecho flamenco"
 |
| Cant (Rocío Márquez) |
 |
| Ball |
 |
| Toc (Paco de Lucía) |
Això,
però, no impossibilita formar-se en prestigioses escoles.
El
ball és l’ham, el flamenc que entra pels ulls, el que salta a la vista.
Viatgers europeus del segle XIX van quedar bocabadats amb l’art de les
balladores i balladors de l’època, precursors, de les formes, els fons i les
estètiques que encara perduren, (La Macarrona, La Mejorana, La Argentinita,
Carmen Amaya...).
Com
a primers testimonis, els viatgers romàntics del segle XIX, van fer
descripcions amb detall sobre els balls que van presenciar en terres andaluses,
molts d’ells en quests primitius escenaris de la dansa flamenca de llavors que
eren els balls de llum d’oli als patis de veïns.
A
mitjan d’aquell segle, el ball andalús començava a exhibir-se en espais més nobles.
Els hotels sevillans podien acollir assajos oberts al públic en el seu saló de
ball, on les acadèmies de l’època de vegades les viaren com a sales
d’exposició, per a públic estranger.
Ja
a principis del segle XX els cafès comencen el seu declivi. I els balls de saló
i les varietats van apartant els balls andalusos. No obstant això, els
contratemps es tornen en vents favorables, dons el ball flamenc dona llavors el
salt als teatres. Com a dames teatrals del ball flamenc tenim a Carmen Amaya, amb una proposta diferent que
apel·lava, per la via directa, al flamenc més visceral. Així, va arrasar en els
mes grans escenaris d’Amèrica, on va fugir desprès d’esclatar la Guerra Civil
espanyola i on es va convertir en una de les estrelles de la dansa
internacional.
2.2 ANYS 40, MARC HISTÒRIC DE CARMEN AMAYA
Espanya
era un país malmès per gairebé tres anys de guerra civil. El conflicte havia
provocat una davallada demogràfica, tant per les víctimes de la guerra, com per
l’elevat nombre d’exiliats. D’altra banda, per a la majoria de la població la
vida quotidiana venia marcada per la manca d’aliments i per l’encariment dels preus.
Això va fer que s’estengués la pobresa i fins i tot la misèria.
 |
| Dones després de la guerra |
Al 1939 Espanya era un país arruïnat, hi havia fam i extrema necessitat
en la realitat quotidiana en gran parts de la població. La solució de tot
aquest malestar social i econòmic va ser marcada per el regim de Hitler a
Alemanya i de Mussolini a Itàlia: i Franco a Espanya. La nova política es regia
per l’autarquia, una forma econòmica basada en la recerca de la autosuficiència
material i la intervenció de l’estat.
L’
intervencionisme, es va entendre per gran part de l’economia nacional. L’estat
va fixar els preus agrícoles i va obligar als camperols a lliurar els excedents
de les seves collites. Es va crear l’ institut nacional d’indústria (INI) en
1941 per controlar l’escassa industria espanyola i es va establir un rígid
control del comerç exterior.
Els
anys de la postguerra van marcar una tremenda regressió en el terreny econòmic.
L’enfonsament de la producció agrícola i industrial va ser acompanyada d’una
volta enrere històrica: el sector primari ( ramaderia i agricultura) va tornar
a superar el 50 per cent de la renda nacional.
En
un context d’escassetat i intervenció estatal, el mercat negre, “ l’estraperlo”
i la corrupció generalitzada (llicències d’importació i exportació,
subministraments a l’estat...) es van apoderar de l’economia del país.
 |
| Mercat "Estrapelo" |
Aquesta situació es va veure fortament agreujada
per la conjuntura internacional. A la segona guerra mundial, 1939-1945, li va
succeir un període d’aïllament per la condemna internacional del regim de
Franco com a aliat de l’Eix.
2.3 ANYS 90, MARC HISTÒRIC DE SARA BARAS
En
1989, el PSOE va guanyar per majoria absoluta. En aquesta tercera legislatura
del partit socialista (1989-1993), Espanya va celebrar en 1992 dos
esdeveniments internacionals, els Jocs olímpics de Barcelona i la Expo de
Sevilla que van mostrar una imatge de país modern molt diferent a l’Espanya de
la dictadura de Franco.
La
crisi econòmica, agreujada per la incorrecta política econòmica del govern, va
disparar la inflació i l’atur va arribar a la dramàtica xifra de tres milions
d’aturats.
 |
| Jocs Olímpics Barcelona ' 92 |
La
crisi econòmica va ser l’avantsala de l’esclat d’escàndols de corrupció que va
afectar al govern socialista. A ells amb la complicitat de càrrecs del govern
es va dur a terme la “guerra bruta” contra ETA.
En
les eleccions de 1993, el PSOE va vèncer encara que aquesta vegada sense
majoria absoluta i amb el suport parlamentari de Convergència i Unió de Jordi
Pujol. S’iniciava així la quarta legislatura amb Felipe González al govern
(1993-1996).
Les
dificultats econòmiques, els escàndols i la dura campanya de l’oposició van
portar al fet que, desprès de negar-li Pujol el suport per aprovar els
pressupostos, Felipe González convoqués eleccions en 1996.
No
es va aconseguir la majoria absoluta i es va pactar amb les minories
nacionalistes per accedir a la presidència del governs. El cicle socialista
sota el lideratge de Felipe González havia tocat la seva fi. Es van dur a terme
reformes en matèria educativa, laboral, de política migratòria i de lluita
antiterrorista. Va mantenir una política social que assegurés l’estat del
benestar. També va impulsar la supressió del serveis militar obligatori i la
creació d’un exercit professional.
President
Aznar, com a successor de la presidència de Felipe Gònzalez, va centrar els
seus esforços a implementar una política econòmica ortodoxa que reduís el
dèficit públic i reactives l’activitat econòmica privada. El gran objectiu era
complir els denominats criteris de convergència (inflació, deute, dèficit...) i
que una vegada aconseguits permetrien a Espanya unir-se a la nova europea,
l’Euro.
 |
| Introducció de l'Euro a Espanya |
La
política econòmica va ser un èxit. L’activitat econòmica es va reactivar,
l’atur va descendir de manera notable i el sanejament de l’economia portaria al
fet que Espanya participes en el naixement de l’Euro en 1999.
2.4.1 CARMEN AMAYA
Carmen Amaya; va néixer a Barcelona
el 1913 i va morir a Begur (Girona), el 1963.Una de les barraques de fusta
que se situaven a la zona nord del barri mariner de la Barceloneta,
concretament a Somorrostro, era el lloc on vivien un gran número de família
gitanes, d'una manera lamentable i sense cap classe d'infraestructura de
caràcter social.
 |
| Carmen Amaya en el Somorrostro |
Carmen,
“bailaora i cantaora” de família gitana, era filla d'un tocaor
flamenc anomenat Francisco Amaya, conegut com el Xino i Micaela Amaya, una dona
que també ballava. Carmen es va casar amb Juan Antonio Agüero.
L’artista era coneguda com
La Capitana. Va iniciar la seva carrera als quatre anys va començar a
sortit amb el seu pare per les nits a buscar-se la vida per les tabernes. Va
iniciar el seu art des de molt nena,acompanyada pel seu
progenitor. Es va fer popular a la Barcelona els primers anys del segle XX
i guardava bastants record d'aquells anys de dura misèria i d'aprenentatge
gairebé al carrer. Va debutar a París al costat de “La Faraona” i
Carlos Montoya, per tornar després a Barcelona i
continuar novament en diversos escenaris. Després de la
seva interpretació en la pel·lícula “Maria de la O” el
1936 del director Francisco Elías, emprèn una gira
per províncies,sorprenent-la la guerra civil Valladolid.
Viatja seguidament a Buenos Aires, on debutà amb la
companyia de Ramón Montoya i Sabicas. Des de 1937 a
1940, se succeeixen les seves actuacions a Uruguai, Brasil,
Xile, ... i es converteix en una
de les principals atraccions de Hollywood.
 |
Reportatge de Carmen Amaya revista americana LIFE
|
 |
| Carmen Amaya torna amb èxit al 1952 a Somorrostro |
 |
Noticia mort de Carmen Amaya
|
2.4.2 SARA BARAS
Sara
Pereira Baras, ballarina i coreògrafa espanyola, neix el
1971 a la ciutat de Cadis. Filla de la balladora Concha Baras i
d'un Coronel de Infanteria de Marina, als 8 anys comença la seva formació
artística a l'Escola de la seva mare.
 |
| Sara Baras inicis de la Fama |
Amb
el grup de Manuel Morao i els Gitanos de Jerez va
acudir a espectacles destacats, entre altres la Expo 92, i també a l'estranger. Va
ser a partir de 1996 per Madrid, Barcelona i el
Festival de Segòvia, quan la
seva col·laboració amb Antonio Canales la va situar a
les portes del triomf. Després d'obtenir el
Premi Nacional de Dansa, la seva popularitat es va
incrementar en gran mesura. L’any el 2004 va emprendre
una nova sèrie de gires internacionals amb la seva
presentació al City Center de Nova York. Actualment
exerceix de professora de ball flamenc i també “bailaora” al
capdavant de la seva pròpia companyia.
 |
| Sara Baras i la seva companyia a "Esencia" |
3.CONCLUSIÓ
Una
cop realitzada la recerca, usant com a recursos, especialistes del ball flamenc
i les nostres pròpies experiències, podem arribar a una conclusió general i per
tant, a una resposta a la nostra pregunta inicial de si tècnicament és diferent
el ball de Carmen Amaya i Sara Baras.
Sabem
que les nostres artistes del Projecte de Recerca tenen diferències tècniques
importants i en el ball, fet que es pot argumentar
per les clares diferències biogràfiques personals.
El
primer que hem de dir és que les ballarines procedeixen de zones força allunyades
entre elles i amb molts costums diferents. Això, pensem, és un clar indicador
que tindran trets característics diferenciadors en el seu art i en la manera
d’expressar-se. A la vegada el fet que hagin nascut en èpoques distintes ens mostra
les maneres de pensar de llavors i les que s’estableixen actualment, clarament
divergents. La situació social que ha envoltat cada artista ha creat en elles
una manera de ser i estar diferent.
La mentalitat afecta a la manera de ballar i
d’expressar-se segons hem pogut veure en la nostra recerca, per tant, traiem
una primera conclusió, l’ambient social crea diferències destacades entre Sara
Baras i Carmen Amaya en el desenvolupament del seu ball.
No
podem entendre l’expressió de Carmen Amaya
sense conèixer la seva biografia i les circumstàncies en les quals va evolucionar
el seu ball. Com a primer tret diferenciador sabem que l’artista ballava des
dels sis anys i ho feia per necessitat ja que el nivell adquisitiu familiar era
precari. Com a conseqüència la seva educació no va ser reglada, per què
simplement no podia anar a l’escola. A tot això s’hi afegeix la guerra civil i un
exili a Sud Amèrica. Totes aquestes vivències li van macar i definir el seu
estil de ball.
Així
doncs, es pot entendre la duresa en els moviments i el sentiment passional més
enllà de la tècnica.
En
l’altre extrem trobaríem a Sara Baras. Exemple de “bailaora” regida per uns
estudis especialitzats en la tècnica del ball flamenc. Ella ha viscut una època
amb unes condicions i ambient social que han afavorit un molt bon desenvolupament
de les seves qualitats, tot afavorint i valorant els recursos tècnics.
Sara
Pereira Baras va iniciar-se no per necessitat sinó per vocació amb una educació
artística a l’escola de ball de la seva mare,que va portar-la a guanyar premis
i a expandir poc a poc el seu èxit per tot el món, encara vigent.
Des de l’escenari ens transmet una tècnica de
l’art flamenc gairebé perfecte amb
coreografies molt treballades. En els seus moviments podem captar les
seves vivències, amb tots els trets característics que marquen el seu art i la
seva manera d’expressar-se.
Hem
trobat un fet que remarca la diferència entre les dues “bailaoras”. No és el
fet que més destaqui però és clau en el moment de fer evident les diferències.
Com
anteriorment hem dit, Carmen Amaya no té una tècnica acadèmica i per tant a l’hora de ballar és molt espontània i
improvisadora.
Aquesta
característica no hi és tant evident en el ball de Sara Baras. Aquesta és més
tècnica a l’hora d’expressar-se i en els seus espectacles no es fan visibles
les improvisacions. Tot està controlat en les coreografies, també els moments
d’ improvisació estan marcats.
Com
a conclusió d’aquestes observacions, podem afirmar que Sara Baras actua en
grup, fent coreografies col·lectives on la improvisació no és la base del
conjunt, cosa que en el cas de Carmen Amaya no tenim constància, però creiem
que és gairebé impossible ja que el seu perfil no és l’adequat per aquest tipus
d’espectacle.
Així
doncs, la nostra conclusió final corrobora la nostra primera hipòtesi inicial, existeixen
diferencies tècniques entre Carmen Amaya i Sara Baras.
4. BIBLIOGRAFIA
- 2.1 EL FLAMENC
-La
web del Flamenco
Tracta
l’historia del flamenc i altres aspectes relacionats amb el mon del ball
(artistes, videos, cursos...)
-Arranz
del Barrio, Angeles. El baile flamenco, Librerias deportivas esteban
sanz, S.L, 1998, Madrid.
- 2.2 ESPANYA ALS ANYS 40: CARMEN AMAYA
-Garcia
Sebastián, M. Polis ciències socials, historia. Editorial Vicens Vives,
2010, Barcelona
-Historias
siglo 20
Tracta
dels fets històrics durant el segle XX
- 2.3 ESPANYA ALS ANYS 90: SARA BARAS
-Historias
siglo 20
Tracta
dels fets històrics durant el segle XX
-Garcia
Sebastián, M. Polis ciències socials, historia. Editorial Vicens Vives,
2010, Barcelona
- 2.4 BIOGRAFIES
- 2.4.1 CARMEN AMAYA
-Carmen
Amaya, associación cultural flamenca
Tracta
d’una associació on se li ha donat el nom a l’artista. En un apartat ens
ofereix informació.
-Filmaffinity
És
una pagina on el tema a tractar és el cinema mundial, històric i actual.
- Reportajes de Pablo G. Mancha (blogger)
Articles, texts, reportatges, idees y
reflexions del periodista Pablo G. Mancha
- 2.4.2 SARA BARAS
-Biografiasyvidas
Ens
ofereix multiples biografíes de personatges celebres.
-TODOTELE.COM
Blog
on podem cercar personatges relativament famosos i dades claus en la seva vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)