Espanya
era un país malmès per gairebé tres anys de guerra civil. El conflicte havia
provocat una davallada demogràfica, tant per les víctimes de la guerra, com per
l’elevat nombre d’exiliats. D’altra banda, per a la majoria de la població la
vida quotidiana venia marcada per la manca d’aliments i per l’encariment dels preus.
Això va fer que s’estengués la pobresa i fins i tot la misèria.
 |
| Dones després de la guerra |
Al 1939 Espanya era un país arruïnat, hi havia fam i extrema necessitat
en la realitat quotidiana en gran parts de la població. La solució de tot
aquest malestar social i econòmic va ser marcada per el regim de Hitler a
Alemanya i de Mussolini a Itàlia: i Franco a Espanya. La nova política es regia
per l’autarquia, una forma econòmica basada en la recerca de la autosuficiència
material i la intervenció de l’estat.
L’
intervencionisme, es va entendre per gran part de l’economia nacional. L’estat
va fixar els preus agrícoles i va obligar als camperols a lliurar els excedents
de les seves collites. Es va crear l’ institut nacional d’indústria (INI) en
1941 per controlar l’escassa industria espanyola i es va establir un rígid
control del comerç exterior.
Els
anys de la postguerra van marcar una tremenda regressió en el terreny econòmic.
L’enfonsament de la producció agrícola i industrial va ser acompanyada d’una
volta enrere històrica: el sector primari ( ramaderia i agricultura) va tornar
a superar el 50 per cent de la renda nacional.
En
un context d’escassetat i intervenció estatal, el mercat negre, “ l’estraperlo”
i la corrupció generalitzada (llicències d’importació i exportació,
subministraments a l’estat...) es van apoderar de l’economia del país.
 |
| Mercat "Estrapelo" |
Aquesta situació es va veure fortament agreujada
per la conjuntura internacional. A la segona guerra mundial, 1939-1945, li va
succeir un període d’aïllament per la condemna internacional del regim de
Franco com a aliat de l’Eix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada